Res no és gratuït
No és l’instant que es fixa en un impuls de bellesa.
No és l’escena sublim que revela un revers
del tot inquietant ocultant-lo a la vista.
No és la forma del desig que clava els dits
en l’ànima igual que si fos carn mal·leable.
No és l’anhel de viure, que s’enlaira pel marbre
buscant debades deseixir-se de l’abisme.
No.
És la sensació que només Bernini
va saber veure darrere d’un vel de pedra
l’espiral absorbent del rapte de Prosèrpina.
I només li calgué retirar amb les mans
el gruix de roca mòrbida que havia ocultat,
en un món de foscor, un rebrot de sentit.
A Francesc Morfulleda.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada