«(…) una relació és sempre de tres, no de dos. No som només nosaltres i una altra cosa, és també ella, la relació.»
Virgilio Ferreira
Clau de volta
Em tape, cap i tot, amb la roba del llit.
Respire el repòs del tercer, la barreja
neta i fragant de suor i carn despullada.
Arquejat en el buit, amb la sang agraïda
de tenyir la pell de cada minut passat,
invoque la corba invisible de l’esquena,
la pacient insistència de les cuixes,
de músculs abundants, el sabor salobrenc
del límit; la joia del que es fa necessari,
per la qual ens fem necessaris l’un a l’altre,
i habitem l’espai del tercer, il·limitat
de matèria, com una forma d’ajornar
el mal tristament endèmic, d’asfixiar-nos
cada un dins de la nostra pròpia pell.
I encara que em mossegue els llavis, colgat
cap i tot en l’espera, estranyament ric sol.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada