Albada
Cada matí sona el despertador
abans d’hora, per quedar-me una estona
més a prop teu, a les cendres del són
i amb el llum de la cambra encès.
M’enfronte als espills, als diversos tipus
de sabó, i sempre acabe vestint-me
a corre-cuita, assegut a la vora
del llit. Cada matí, abans d’anar-me’n
a l’institut, em faig un farcellet
amb els últims besos i les delícies
privades de la nit, me’ls pose al muscle,
isc al carrer i com un viatger
perdut, ja estic pensant en la tornada.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada