Nàuplia
Un a cada part del llit despullat
mudem els llençols encara tendrals
un instant després d’haver-los collit
de l’arbre del jardí, regats de llum.
En silenci abracem la carnadura
del matalàs amb l’etern cotó blanc
que Heròdot va veure donar per fruit
als arbres dels punts extrems de la terra.
Baix reposa el sol creixent de l’Argòlida
com un guerrer que ha vençut la batalla
i, allargassat sota els plecs del llençol,
fa presa d'arrels i llavors, roent.
Un a cada part del llit despullat
mudem els llençols encara tendrals
un instant després d’haver-los collit
de l’arbre del jardí, regats de llum.
En silenci abracem la carnadura
del matalàs amb l’etern cotó blanc
que Heròdot va veure donar per fruit
als arbres dels punts extrems de la terra.
Baix reposa el sol creixent de l’Argòlida
com un guerrer que ha vençut la batalla
i, allargassat sota els plecs del llençol,
fa presa d'arrels i llavors, roent.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada